El Papa és conscient de la pèrdua d’influència de l’església catòlica a l’Espanya actual, i més a Catalunya. Per això utilitza la por per mobilitzar als seus. Comparar L’ateisme amb el nazisme, o l’increment actual del laïcisme amb l’anticlericalisme viscut a la II República és clarament una estratègia de por per mobilitzar el catolicisme més anacrònic, i guanyar espai mediàtic mitjançant la provocació. És com el Tea Party però amb creu. Com a dit Santiago Carrillo l’esquerra ha superat l’anticlericalisme apropant-se durant la dictadura als cristians de base. El que no ha canviat gens són les posicions retrògrades del Vaticà.
El problema no és la seva estratègia irresponsable i cridada al fracàs, el problema és que ho fa arropat pel silenci o la connivència d’unes institucions democràtiques que s’haurien de regir pels principis d’un estat aconfessional tal i com estableix la Constitució. Aquesta estratègia, a més, es subvencionada amb fons públics. La realitat, però, és que la visita del Papa, i les seves declaracions, ha estat rebuda per una gran indiferència per part de la majoria de la societat. Les masses no ha sortit al carrer.
L’església catòlica continua en ple segle XXI en posicions retrògrades. Què pensaríem de qualsevol partit polític o entitat que impedeix l’accés de la dona als llocs de màxima responsabilitat per raons de gènere o que margina les persones en funció de la seva orientació sexual?.
Avui, a casa nostra, el laïcisme i el respecte per les creences de les persones està guanyant la partida al fonamentalisme, vingui d’on vingui.
