Les retallades són l’opció política de CiU.

                                                                                                                     

El fet que el govern de CiU es dediqui a perseguir als beneficiaris de la PIRMI per un suposat nivell de frau, i sigui permissiu amb les pràctiques dels poderosos i dels que més tenen en la cerca de fórmules “imaginatives” per pagar cada vegada menys impostos, és una decisió política que forma part d’un model ideològic de societat.

Les retallades en salut, educació i serveis socials no són imprescindibles com afirma el govern de CiU per “mantenir l’estat del benestar”, ni són fruit del malbaratament econòmic dels anteriors governs d’esquerres. Les mentides encara que es repeteixin mil vegades continuen sent mentides. Les retallades són una opció política i ideològica del govern de CiU, i signifiquen una renúncia ideològica del govern del PSOE que s’ha plegat a les demandes dels “mercats financers”.

El diferencial entre Espanya i la Unió Europea en matèria fiscal és d’entre un 7 i un 8% en relació a la mitjana europea. Si s’optés per incrementar la pressió fiscal a les rendes més altes i del capital a Espanya significaria un increment dels ingressos d’uns 80.000 M€, i per Catalunya significarien un increment d’ingressos d’entre 12. 000 i 14.000 M€. Aquests majors ingressos serien més que suficients per reduir el dèficit públic de forma considerable i aconseguir un sistema fiscal més just i progressista.

Però d’això, d’incrementar els ingressos de les administracions no volen ni sentir parlar, ni el govern de CiU a Catalunya, ni el govern del PSOE a Espanya. Si existeix aquesta opció, la política d’increment d’ingressos per reduir el dèficit públic, i no s’aplica és perquè no es vol, és perquè s’opta per la via de les retallades en serveis públics i en fer recaure en els més vulnerables les polítiques d’ajust econòmic, que no són altre cosa que una mal entesa austeritat per reduir a la mínima expressió el sector públic.