El govern de CiU només vol els ajuntaments per fer-li costat i
justificar les retallades que afecten greument els serveis públics i la
ciutadania terrassenca. En un moment en que la Generalitat de Catalunya li deu
a l’Ajuntament de Terrassa més de 17 milions d’euros, el grup municipal de CiU acusa
als grups polítics del govern municipal d’oportunisme polític per portar al Ple
de l’Ajuntament mocions que reclamen el deute (veure article publicat el passat
3 de febrer al Diari de Terrassa). És a dir, el Govern de la Generalitat pot
reivindicar fins a l’infinit el deute de l’Estat, i està bé que ho faci, però
els ajuntaments no podem reclamar els deutes a la Generalitat. I no
només retallen, sinó que no paguen.
L’acusació d’oportunisme, formulada pel grup municipal de CiU és un despropòsit
polític que ni l’Ajuntament de Sant Cugat, governat per CiU, està disposat a
seguir. A més, només cal repassar l’hemeroteca dels darrers anys per veure fins
a quin punt CiU ha utilitzat el Ple de l’Ajuntament de Terrassa i el Parlament
de Catalunya per desgastar als governs d’esquerres d’aquí i d’allà, sent el seu
portaveu terrassenc un expert avantatjat.
Tothom sap que la situació econòmica actual és molt difícil per a totes
les administracions, i per a la majoria de ciutadans/es també. La diferència és
com es fa front a la situació i quines són les prioritats polítiques que
s’estableixen. Alguns han decidit fer-ho retallant serveis públics bàsics com
l’educació, la salut pública i els serveis socials, mentre rebaixen impostos
als més rics, i no demanen cap esforç als que han provocat la crisi econòmica,
als especuladors i als que defrauden a la hisenda pública. És més fàcil fer
recaure el cost de la crisi en aquells que no l’han provocat, en els més
febles, i en la majoria de treballadors/es siguin del sector públic o no. Però
aquesta és la seva responsabilitat, la responsabilitat del govern de CiU, no la nostra. Aquesta és
la responsabilitat de CiU que no ha parat de pactar rebaixes d’impostos en els
darrers anys, tant amb el PP com amb el PSOE.
Tothom està cridat a fer esforços per sortir de la crisi i contribuir a
crear un horitzó d’esperança i de recuperació econòmica. Però aquest “tothom”
sembla que no és interpretat de la mateixa manera per les diferents opcions
polítiques. Tan legítim és reclamar a l’Estat allò que li deu a Catalunya, com
que els ajuntaments li reclamin a la Generalitat el pagament dels seus deutes.
El problema és que uns i altres estan escanyant als ajuntaments i als serveis
públics bàsics sense posar sobre la taula ni l’exigència d’esforç per a “tothom”,
ni cap proposta que tendeixi a estimular la recuperació econòmica. I per aquí,
almenys des d’ICV, no passarem, no callarem.
Acusar-nos de “posar pals a les rodes d’una possible recuperació
econòmica i social” per reclamar allò que la Generalitat li deu a la ciutadania
de Terrassa, és senzillament ridícul. El Grup Municipal de CiU reivindica
“altres actituds polítiques”, i suposo que també es deu referir al govern de la
Generalitat que no ha consultat l’Ajuntament de Terrassa per paralitzar el
pagament de la PIRMI el passat agost, ni per paralitzar les obres de
perllongament dels FFGC que ja estaven incloses a la proposta del pressupost
pel 2012, ni per retallar les subvencions a les escoles bressol, ni per tancar
les urgències nocturnes dels Caps, ni per paralitzar el pagament de la Llei de
Barris, i així un llarg etcètera. Avui, l’Ajuntament de Terrassa té menys
ingressos i més despeses per compensar les retallades socials del Govern de la
Generalitat.
El Govern d’Esquerres a la Generalitat no ho va fer tot bé, això és
evident. Però hem de recordar-li al govern de CiU que el govern d’esquerres
també va trobar la Generalitat endeutada i amb dèficit públic (ACA inclosa),
amb la diferència que el dèficit actual és fruit, en gran part, de la major
inversió pública que s’ha fet mai en equipaments públics bàsics a Terrassa i
arreu de Catalunya, per no parlar de la significativa rebaixa d’ingressos fruit
de la crisi econòmica i de les rebaixes fiscals pactades per CiU a Madrid
durant molts anys. En definitiva, per recuperar el retard en la consolidació de
l’Estat del Benestar a Catalunya.
