Alternativa

No complir l'objectiu de dèficit imposat per Merkel i Rajoy. Identificar el deute il·legítim per no pagar-lo. No fer més retallades en serveis públics i no privatitzar-los. Incrementar els ingressos públics amb una fiscalitat més justa. Injectar recursos a la societat per assegurar una renda mínima vital per a les persones i recuperar el consum. Constituir una banca pública per garantir el crèdit a l’economia productiva i les famílies. Assegurar la cohesió social com la millor fórmula per sortir de la crisi de forma justa i duradora. Apostar per la revolució verda per crear ocupació i avançar en el canvi de model productiu i de societat.

Després del resultat de les eleccions al Parlament de Catalunya del 25N és necessari concretar quines són les prioritats polítiques que dibuixin un horitzó d'esperança per Catalunya. El "no es pot fer res més" o el "no hi ha alternativa" van ser derrotades a les urnes. Si hi ha alternatives i si es poden fer les coses d'una altra manera. Només cal voluntat política per iniciar el canvi de rumb. No hi ha formules màgiques o fàcils, però si podem iniciar un camí diferent que ens tregui del cercle desastrós en el que ens volen mantenir les dretes: més retallades, més atur, més pobresa, menys oportunitats, menys futur.

Que CiU estigui plantejant que el pressupost de la Generalitat pel 2013 contempli retallades per valor de 4000 milions d'€, el doble del que han retallat en dos anys, és senzillament indecent, és empènyer la societat catalana cap al precipici, és optar pel suïcidi col·lectiu del que només es lliurarà una minoria, l’1%. Aquesta opció no és la conseqüència d'un desastre natural, és una opció política i premeditada que ens proposa que l'origen de la crisi econòmica i els seus responsables siguin invisibles. És tracta de fer a tothom culpable de la situació per eludir les seves responsabilitats. Sorprèn, però, que dues forces polítiques d'esquerres s'estiguin plantejant participar en aquest joc de despropòsits.

Doncs no. Des de ICV-EUiA proposem a la societat tres prioritats per aquests propers mesos: 1- Pacte antiretallades i per la recuperació econòmica. Plantegen una cimera amb agents polítics i socials per aturar els desnonaments i les retallades de 4000 milions d'€ que ja ha anunciat CiU i que va amagar durant la campanya electoral. Cal dir-li a Rajoy i Merkel que no complirem els objectius de dèficit públic perquè volem salvar les persones i recuperar l'economia. Proposem canviar radicalment les polítiques econòmiques per reactivar el consum, l'economia productiva i incrementar els ingressos públics a partir d'una fiscalitat justa. 2- Pacte Anticorrupció. Proposem la tipificació penal del finançament irregular dels partits; la regulació de les plusvàlues urbanístiques per evitar afavorir interessos privats; plantegem la compareixença immediata d'Artut Más pel cas Palau, i tornar a posar en marxa les comissions parlamentàries d'investigació sobre la gestió de la salut pública i sobre l'actuació de les entitats financeres. 3- Acord nacional pel Dret a Decidir, que situï la centralitat al Parlament i no en el govern. El Dret a Decidir és de tothom, no és moneda de canvi, i no es pot negociar en funció de si es recolza un govern o no, i cal avançar preservant la màxima cohesió social de Catalunya.

Sabem que no es fàcil gestionar la situació, que no és fàcil sortir de la crisi de forma ràpida, però estem decidits a no resignar-nos, a no callar davant de les injustícies, i a fer avançar propostes diferents a favor de la majoria de la societat, del 99%. Més de 350.000 dones i homes a Catalunya, i estem convençuts que són moltes més, han fet un pas endavant. I proposem aliar-nos amb tots aquells que a Europa volem canviar les polítiques dogmàtiques d'austeritat per un camí d'esperança per a la majoria, basat en els drets humans, els principis democràtics i la solidaritat.

Paco Morales,

Membre de l’Executiva d’ICV a Terrassa.

Si hi ha diners

Durant anys els governs del PP, del PSOE, i de CiU han baixat impostos a les rendes altes i empresarials, rebaixant així els d’ingressos a les arques públiques. La nostra fiscalitat i l’europea s’assemblen poc. Ara ve el president Rajoy i ens diu, tant tranquil, que “No hi ha diners per pagar els serveis públics”, i ens demana “un esforç petit d’uns quants euros al mes”. Costa trobar paraules per descriure aquestes declaracions. És fals que no hi hagi alternativa a les polítiques de retallades. És fals i antidemocràtic.

Si hi ha diners. El problema és que no es troben a la hisenda pública, ni a Catalunya ni a Espanya. Els diners els tenen els rics, les grans fortunes, les grans empreses, les entitats financeres i els especuladors que s’han beneficiat durant molts anys de baixos impostos i una laxa política contra el frau fiscal. Els diners els tenen els bancs espanyols que compren diner al Banc Central Europeu a l’1% per comprar deute públic i lucrar-se amb un 3 ó 4% sense cap tipus de risc ni de principis ètics. Els diners els tenen els que poden beneficiar-se de les Sicavs i tributar només a poc més de l’1%.

Una cosa és racionalitzar i prioritzar la despesa pública, gestionar millor i corregir errors, i una altra és retallar a tort i a dret en els serveis públics, i en drets socials, laborals i democràtics que tants anys ens ha costat aconseguir. La crisi és utilitzada pel PP i CiU com a quartada per imposar el seu model de societat conservador, on el sector públic ha de ser reduït a la mínima expressió, i de pas ofegar a comunitats autònomes i ajuntaments des de una antiga i rància visió recentralitzadora d’Espanya. Unes actuacions i unes retallades que no formaven part dels seus programes electoral amb els que va aconseguir majories electorals i amb uns dirigents polítics que, descaradament, demanen un “petit esforç” als que menys tenen, als treballadors/es i classes mitjanes, a aquells que no són els responsables de la crisi econòmica.

A Espanya i a Catalunya no tenim una problema de despesa pública. No tenim un problema de dèficit públic, un dels més baixos d’Europa, per cert. Tenim un problema de deute privat. i d’ingressos per mantenir i millorar l’estat del benestar. Tenim un problema de model de desenvolupament econòmic, social i ambiental que ha multiplicat els efectes de la crisi econòmica internacional creada per l’especulació, la desregulació del sector financer, la bombolla immobiliària .i la manca d’escrúpols del capitalisme salvatge. Un capitalisme que ha trobat la manera d’enriquir-se, il·limitadament, sense comptar amb el factor de l’economia productiva i del treball.

Però és públic que les polítiques obsessives per acomplir uns determinats nivells de dèficit públic imposades per la dreta conservadora arreu d’Europa, gràcies a la doctrina Merkel, no fan més que enfonsar-nos més i més en la crisi econòmica, en una espiral de fracàs i patiment, on l’atur, la depressió econòmica i la baixada d’ingressos públics no paren d’incrementar-se. Aquestes polítiques són un fracàs que ens porten al suïcidi econòmic, social i ambiental.

I tant que hi ha alternativa. Cal plantar-se davant de les institucions europees i internacionals i dir-lis que així no. Que no estem disposats a desmuntar el nostre incipient estat del benestar i deprimir més la nostra economia. Que enlloc de salvar bancs volem salvar persones i oferir-lis futur. Que volem préstecs a l’1% del Banc Central Europeu per pagar el nostre deute i revifar l’economia social i productiva sobre noves bases de desenvolupament. Que volem una democràcia on la política, el poble, mani i controli l’economia i els mercats per avançar en una prosperitat compartida per a tothom.

Senyors Mas i Rajoy, deixin de dir que no hi ha alternativa. Si no estan disposats a cercar el diner allà on està, si no estan disposats a plantar cara per defensar els interessos generals del 99% de la ciutadania, el que han de fer és preguntar-li al poble o dimitir.

No callarem

El govern de CiU només vol els ajuntaments per fer-li costat i justificar les retallades que afecten greument els serveis públics i la ciutadania terrassenca. En un moment en que la Generalitat de Catalunya li deu a l’Ajuntament de Terrassa més de 17 milions d’euros, el grup municipal de CiU acusa als grups polítics del govern municipal d’oportunisme polític per portar al Ple de l’Ajuntament mocions que reclamen el deute (veure article publicat el passat 3 de febrer al Diari de Terrassa). És a dir, el Govern de la Generalitat pot reivindicar fins a l’infinit el deute de l’Estat, i està bé que ho faci, però els ajuntaments no podem reclamar els deutes a la Generalitat. I no només retallen, sinó que no paguen.

L’acusació d’oportunisme, formulada pel grup municipal de CiU és un despropòsit polític que ni l’Ajuntament de Sant Cugat, governat per CiU, està disposat a seguir. A més, només cal repassar l’hemeroteca dels darrers anys per veure fins a quin punt CiU ha utilitzat el Ple de l’Ajuntament de Terrassa i el Parlament de Catalunya per desgastar als governs d’esquerres d’aquí i d’allà, sent el seu portaveu terrassenc un expert avantatjat.

Tothom sap que la situació econòmica actual és molt difícil per a totes les administracions, i per a la majoria de ciutadans/es també. La diferència és com es fa front a la situació i quines són les prioritats polítiques que s’estableixen. Alguns han decidit fer-ho retallant serveis públics bàsics com l’educació, la salut pública i els serveis socials, mentre rebaixen impostos als més rics, i no demanen cap esforç als que han provocat la crisi econòmica, als especuladors i als que defrauden a la hisenda pública. És més fàcil fer recaure el cost de la crisi en aquells que no l’han provocat, en els més febles, i en la majoria de treballadors/es siguin del sector públic o no. Però aquesta és la seva responsabilitat, la responsabilitat del govern de CiU, no la nostra. Aquesta és la responsabilitat de CiU que no ha parat de pactar rebaixes d’impostos en els darrers anys, tant amb el PP com amb el PSOE.

Tothom està cridat a fer esforços per sortir de la crisi i contribuir a crear un horitzó d’esperança i de recuperació econòmica. Però aquest “tothom” sembla que no és interpretat de la mateixa manera per les diferents opcions polítiques. Tan legítim és reclamar a l’Estat allò que li deu a Catalunya, com que els ajuntaments li reclamin a la Generalitat el pagament dels seus deutes. El problema és que uns i altres estan escanyant als ajuntaments i als serveis públics bàsics sense posar sobre la taula ni l’exigència d’esforç per a “tothom”, ni cap proposta que tendeixi a estimular la recuperació econòmica. I per aquí, almenys des d’ICV, no passarem, no callarem.

Acusar-nos de “posar pals a les rodes d’una possible recuperació econòmica i social” per reclamar allò que la Generalitat li deu a la ciutadania de Terrassa, és senzillament ridícul. El Grup Municipal de CiU reivindica “altres actituds polítiques”, i suposo que també es deu referir al govern de la Generalitat que no ha consultat l’Ajuntament de Terrassa per paralitzar el pagament de la PIRMI el passat agost, ni per paralitzar les obres de perllongament dels FFGC que ja estaven incloses a la proposta del pressupost pel 2012, ni per retallar les subvencions a les escoles bressol, ni per tancar les urgències nocturnes dels Caps, ni per paralitzar el pagament de la Llei de Barris, i així un llarg etcètera. Avui, l’Ajuntament de Terrassa té menys ingressos i més despeses per compensar les retallades socials del Govern de la Generalitat.

El Govern d’Esquerres a la Generalitat no ho va fer tot bé, això és evident. Però hem de recordar-li al govern de CiU que el govern d’esquerres també va trobar la Generalitat endeutada i amb dèficit públic (ACA inclosa), amb la diferència que el dèficit actual és fruit, en gran part, de la major inversió pública que s’ha fet mai en equipaments públics bàsics a Terrassa i arreu de Catalunya, per no parlar de la significativa rebaixa d’ingressos fruit de la crisi econòmica i de les rebaixes fiscals pactades per CiU a Madrid durant molts anys. En definitiva, per recuperar el retard en la consolidació de l’Estat del Benestar a Catalunya.

Passem a l'acció

Impostos als especuladors i referèndums per decidir. Aquest podria ser el resum de la proposta que ICV-EUiA posa damunt de la taula en les eleccions generals del 20 de novembre ( joancoscubiela2011.cat ). Una fiscalitat justa i progressiva per aconseguir els recursos econòmics necessaris per mantenir i millorar l'estat del benestar, posant l'accent en les rendes del capital i els patrimonis més alts, en els especuladors i en qui més contamina. I un canvi del sistema democràtic amb mecanismes de participació, com els referèndums, que retorni a la ciutadania la seva sobirania respecte dels poderosos.

Les polítiques neoliberals que s'estan aplicant a Catalunya, a Espanya i a Europa han fracassat. Desprès de més de 3 anys retallant drets socials i l'estat del benestar la recuperació econòmica és una quimera, les xifres de l'atur continuen creixent i la fractura social s'eixampla. Mentre els governs continuen sotmesos, per voluntat pròpia, als dictats dels "mercats" la qualitat de vida d'amplis sectors socials es degrada. La única prioritat dels governs continua sent rescatar bancs amb recursos de tots, i retallar el sector públic mentre milers de famílies són desnonades de les seves llars i l'exclusió social es va estenent.

Els responsables d'aquesta situació són la dreta política i econòmica, i aquella esquerra que s'ha resignat, que ha renunciat als seus principis i no ha plantat cara a la situació. Les propostes electorals dels principals partits tant a Espanya com a Catalunya són ben clares: PP i CiU que faran allò que no diuen (retallades socials i baixada d'impostos als rics, com ja han demostrat), i un PSC-PSOE que promet ara tot allò que no ha fet des del govern i que ha votat en contra en repetides ocasions (dació en pagament, impostos als rics, tancament de les nuclears, etc).

El dèficit de les administracions públiques no és perquè s'hagi gastat massa,  no gaudim d'un estat del benestar de luxe, sinó perquè cada cop la fiscalitat s'ha reduït, especialment a les rendes i patrimonis més alts, i no hi ha la suficient voluntat política per gravar als especuladors. Necessitem més ingressos públics per mantenir i millorar els serveis que caracteritzen l'estat del benestar (educació, sanitat i serveis socials) i això només ho aconseguirem amb una fiscalitat justa i progressiva que incrementi els impostos als més rics, als especuladors i a qui més contamina, i una veritable lluita contra el frau fiscal que cada any fa desaparèixer milers de milions d'euros.

En aquests moments la crisi econòmica conflueix amb una crisi política que posa en qüestió el sistema democràtic basat en la delegació i la representació. La imposició dels dictats dels mercats per sobre de la política, de la sobirania dels pobles, indigna bona part de la societat que reclama participar en la presa de les decisions polítiques més importants. Cal canviar l'actual sistema basat en una democràcia d'un dia cada quatre anys, per una democràcia que s'exerceix cada dia i que retorni el protagonisme i la sobirania al poble.

El proper 20 de novembre es celebraran eleccions generals. Aquestes eleccions són una oportunitat per canviar governs i polítiques. La ciutadania pot apostar per recolzar a qui s'entesti en mantenir aquestes polítiques fracassades i injustes, o fer créixer una alternativa que plantegi una sortida justa i sostenible de la crisi econòmica i de la crisi política en que ens trobem. Per això nosaltres passem a l'acció.

Paco Morales,

President d'ICV a Terrassa

Les retallades són l’opció política de CiU.

                                                                                                                     

El fet que el govern de CiU es dediqui a perseguir als beneficiaris de la PIRMI per un suposat nivell de frau, i sigui permissiu amb les pràctiques dels poderosos i dels que més tenen en la cerca de fórmules “imaginatives” per pagar cada vegada menys impostos, és una decisió política que forma part d’un model ideològic de societat.

Les retallades en salut, educació i serveis socials no són imprescindibles com afirma el govern de CiU per “mantenir l’estat del benestar”, ni són fruit del malbaratament econòmic dels anteriors governs d’esquerres. Les mentides encara que es repeteixin mil vegades continuen sent mentides. Les retallades són una opció política i ideològica del govern de CiU, i signifiquen una renúncia ideològica del govern del PSOE que s’ha plegat a les demandes dels “mercats financers”.

El diferencial entre Espanya i la Unió Europea en matèria fiscal és d’entre un 7 i un 8% en relació a la mitjana europea. Si s’optés per incrementar la pressió fiscal a les rendes més altes i del capital a Espanya significaria un increment dels ingressos d’uns 80.000 M€, i per Catalunya significarien un increment d’ingressos d’entre 12. 000 i 14.000 M€. Aquests majors ingressos serien més que suficients per reduir el dèficit públic de forma considerable i aconseguir un sistema fiscal més just i progressista.

Però d’això, d’incrementar els ingressos de les administracions no volen ni sentir parlar, ni el govern de CiU a Catalunya, ni el govern del PSOE a Espanya. Si existeix aquesta opció, la política d’increment d’ingressos per reduir el dèficit públic, i no s’aplica és perquè no es vol, és perquè s’opta per la via de les retallades en serveis públics i en fer recaure en els més vulnerables les polítiques d’ajust econòmic, que no són altre cosa que una mal entesa austeritat per reduir a la mínima expressió el sector públic.

És la dreta més descarada.

Els consellers Mas-Colell i Boi Ruíz es contradiuen. Boi Ruíz diu que no hi ha alternativa a les retallades en salut pública perquè no hi ha diners, i Mas- Colell es planteja rebaixa impostos a les rendes més altes. Aquesta aparent contradicció il·lustra clarament què és el que vol fer el govern de Mas: escudar-se en la crisi econòmica i el dèficit públic per desmantellar l’estat del benestar, creant una xarxa de serveis per pobres i una altra per rics, seguir eixamplant la fractura social i, de pas, portar-nos a la ruïna, perquè això és el que aconseguiran.

Si en algunes coses coincideixen les governs de Mas i Zapatero és en política econòmica i fiscal al servei dels dictats d’això que s’anomena “mercat”, eufemisme que s’utilitza per no esmentar als poderosos, als lobbys de poder econòmic i als especuladors. Coincideixen en no posar sobre la taula una política d’ingressos per reduir el dèficit públic demanant un esforç fiscals als que més tenen, a les rendes més altes i a l’economia especulativa, aquella que ens ha portat a la crisi. Coincideixen en retallar drets i prestacions socials i només demanar sacrificis als treballadors/es i pensionistes.

Però si que hi ha alternativa: obtenir més ingressos dels que més tenen per rebaixar el dèficit públic, enfortir l’estat del benestar i les polítiques socials alhora que s’estimula l’activitat econòmica productiva, l’atenció a les persones i canvi del model energètic i productiu. Apostar clarament per les energies renovables, l’eficiència energètica, la rehabilitació d’edificis i habitatges, i estimular les xarxes del coneixement i la innovació.

Cal que les administracions inverteixin més per reactivar l’economia i el consum, mantenir l’ocupació i crear confiança per noves inversions. L’administració catalana no està exhausta, el que ja no dona més de si és la política fiscal regressiva i injusta que mantenen CiU, PSOE i PP. El que està exhaust és l’actual model econòmic que permet indecències tant grans com l’anunci de Telefònica d’acomiadar 6000 persones en tres anys tenint beneficis i repartint importants quantitats de diners entre els seus  directius. No hi ha prou amb indignar-se com fa Rubalcaba o Elena Salgado (ella menys), el que cal és canviar la llei per a que això no sigui possible.

Es clar que hi ha alternativa: des  de l’esquerra, l’ecologisme i el sentit comú. El 14 de maig tothom al carrer, i el 22 de maig tothom a votar per barrar el pas a les retallades socials vinguin d’on vinguin, i a la dreta més descarada.

CiU és un llast per l'economia

El discurs econòmic del govern de CiU és un llast per a la recuperació econòmica i la sortida de la crisi. L’alarmisme sobre els comptes públics de la Generalitat de Catalunya, des d’abans d’arribar al govern, finalment s’ha girat en contra i ha donat com a resultat no poder col·locar el paquet de deute públic que tenia previst. No es genera confiança anunciant cada dia retallades tant en inversió pública com en prestacions socials. D’altra banda, la política de retallades està sumint la societat catalana en una nova recessió, perquè l’economia i el consum es retreuen i generen més desconfiança. Aquesta política miop ve acompanyada d’una manca de crèdit per al funcionament de les empreses.

En demana una sacrifici a la societat per sanejar els comptes públics, però aquests sacrificis només recauen en els treballadors/es i classes mitges, i en els més col·lectius més vulnerables davant dels efectes de la crisi. No es demanen cap sacrifici als que van generar, amb la seva irresponsabilitat, la bombolla immobiliari i la crisi financera. Només s’intervé en la política de despesa, degradant la qualitat de vida d’amplis sectors socials, i es renuncia a la política d’ingressos rebaixant o eliminant impostos a les rentes més altes. L’únic missatge és aprimar l’administració pública i els serveis que presta.

Les retallades de CiU van en paral·lel a les retallades i reformes del govern del PSOE, i tenen la mateixa lògica: complir amb el dictat dels mercats i dels poderosos que estan utilitzant la crisi, que ells han creat, per debilitat l’Estat del Benestar i el sector públic en general. El que promouen les retallades i les reformes és una sortida individual a la crisi econòmica, amb menys drets i prestacions socials, instal·lant la por i la incertesa sobre el futur.

Però hi ha alternativa. Lluny de la resignació és possible, i necessària, una política que incrementi els ingressos per reforçar les inversions públiques i les prestacions socials, que impulsi el canvi en el model productiu, que redueixi la nostra dependència energètica de l’exterior apostant de forma decidida per les energies renovables, l’estalvi i l’eficiència energètica, amb un pla pont per tancar les centrals nuclears.

El Futur no està escrit, està a les nostres mans i és possible.