És la dreta més descarada.

Els consellers Mas-Colell i Boi Ruíz es contradiuen. Boi Ruíz diu que no hi ha alternativa a les retallades en salut pública perquè no hi ha diners, i Mas- Colell es planteja rebaixa impostos a les rendes més altes. Aquesta aparent contradicció il·lustra clarament què és el que vol fer el govern de Mas: escudar-se en la crisi econòmica i el dèficit públic per desmantellar l’estat del benestar, creant una xarxa de serveis per pobres i una altra per rics, seguir eixamplant la fractura social i, de pas, portar-nos a la ruïna, perquè això és el que aconseguiran.

Si en algunes coses coincideixen les governs de Mas i Zapatero és en política econòmica i fiscal al servei dels dictats d’això que s’anomena “mercat”, eufemisme que s’utilitza per no esmentar als poderosos, als lobbys de poder econòmic i als especuladors. Coincideixen en no posar sobre la taula una política d’ingressos per reduir el dèficit públic demanant un esforç fiscals als que més tenen, a les rendes més altes i a l’economia especulativa, aquella que ens ha portat a la crisi. Coincideixen en retallar drets i prestacions socials i només demanar sacrificis als treballadors/es i pensionistes.

Però si que hi ha alternativa: obtenir més ingressos dels que més tenen per rebaixar el dèficit públic, enfortir l’estat del benestar i les polítiques socials alhora que s’estimula l’activitat econòmica productiva, l’atenció a les persones i canvi del model energètic i productiu. Apostar clarament per les energies renovables, l’eficiència energètica, la rehabilitació d’edificis i habitatges, i estimular les xarxes del coneixement i la innovació.

Cal que les administracions inverteixin més per reactivar l’economia i el consum, mantenir l’ocupació i crear confiança per noves inversions. L’administració catalana no està exhausta, el que ja no dona més de si és la política fiscal regressiva i injusta que mantenen CiU, PSOE i PP. El que està exhaust és l’actual model econòmic que permet indecències tant grans com l’anunci de Telefònica d’acomiadar 6000 persones en tres anys tenint beneficis i repartint importants quantitats de diners entre els seus  directius. No hi ha prou amb indignar-se com fa Rubalcaba o Elena Salgado (ella menys), el que cal és canviar la llei per a que això no sigui possible.

Es clar que hi ha alternativa: des  de l’esquerra, l’ecologisme i el sentit comú. El 14 de maig tothom al carrer, i el 22 de maig tothom a votar per barrar el pas a les retallades socials vinguin d’on vinguin, i a la dreta més descarada.