La catàstrofe provocada al Japó pel terratrèmol i el posterior tsunami ha tornat a posar sobre la taula, un cop més, la feblesa dels nostres sistemes de vida davant de les catàstrofes naturals. Tot i que el Japó és el país millor preparat per resistir terratrèmols i tsunamis la destrucció ha estat terrible. D’altra banda la catàstrofe que ha danyat greument diverses centrals nuclears ha revifat el debat energètic arreu del món. La crisi nuclear del Japó torna a posar al descobert la perillositat d’aquesta font energètica per a la humanitat. L’energia nuclear ni és barata, ni és segura, ni sabem que fer amb els residus radioactius que perviuen durant milions d’anys.
La necessitat d’abandonar les fonts d’energia fòssil ha esperonat al poderós Lobby que defensa l’energia nuclear com una alternativa factible a la dependència del petroli i del gas, i al no generar CO2, es presentat com el paradigma en la lluita contra el canvi climàtic. Però l’energia nuclear ens fa dependre del urani, que és un mineral igualment escàs i car, requereix enormes inversions en la construcció i manteniment de les centrals i ens omple de residus radioactius que no sabem tractar durant segles, a l’estil d’una fosca herència per les noves generacions.
D’altra banda, l’energia nuclear no es fa càrrec de totes les factures que genera. En aquests dies molta gent es pregunta si serien rentables les centrals nuclears si haguessin de contractar una assegurança sobre les gravíssimes conseqüències d’un possible accident o del cost de la gestió dels residus radioactius durant segles.
Davant d’aquesta situació és sorprenen l’immobilisme de les principals forces polítiques a Espanya i a Catalunya (PSOE, PP, CiU i PNV). Aquí no cal tocar ni revisar res. Mentre que a Alemanya el govern conservador ha decidit suspendre temporalment el seu programa per incrementar la vida útil de les centrals nuclears, Suiza ha suspès qualsevol tràmit per la construcció d’una nova central nuclear, o Àustria (que no disposa de centrals) ha proposat sotmetre a proves de força totes les centrals nuclear a Europa, aquí s’acusa d’oportunistes i demagogs a aquells que defensem el tancament de les centrals nuclears i la seva progressiva substitució per energies renovables.
I si els riscos estan més que provats, si no existeix rendibilitat nuclear sense subvencions públiques, per què insistir en el mateix model i córrer aquest gran risc?. A Espanya el veritable negoci atòmic, com descriu el periodista Escolar al diari Público, no és la construcció de noves centrals nuclears sinó allargar la vida de les mateixes més enllà dels 40 anys pel que van ser dissenyades i explotar unes instal·lacions ja amortitzades per treure el màxim profit econòmic, encara que sigui a costa de la seguretat de tothom. I així el nostre Lobby nuclear tant generós amb els expresidents del govern González i Aznar (del que formen part Repsol i Gas Natural), s’encarrega de fer-nos creure que a casa nostra tot està controlat. Però a Catalunya coneixem uns quants accidents nuclears i fins i tot alguna sanció per amagar informació sobre la gravetat dels mateixos.
Per fer front amb eficàcia a la crisi econòmica i energètica que estem patint cal un pla de tancament progressiu de les centrals nuclears a Espanya i a Catalunya, començant per no allargar la vida útil de les centrals, i la seva substitució progressiva per energies renovables: que a més generen més llocs de treball, no són activitats deslocalitzables, redueixen la nostra enorme dependència energètica de l’exterior, són més segures i no produeixen residus perillosos. Perquè els diners tenen valor, però la Terra no té preu.
Paco Morales,
President d’ICV a Terrassa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada