Passem a l'acció

Impostos als especuladors i referèndums per decidir. Aquest podria ser el resum de la proposta que ICV-EUiA posa damunt de la taula en les eleccions generals del 20 de novembre ( joancoscubiela2011.cat ). Una fiscalitat justa i progressiva per aconseguir els recursos econòmics necessaris per mantenir i millorar l'estat del benestar, posant l'accent en les rendes del capital i els patrimonis més alts, en els especuladors i en qui més contamina. I un canvi del sistema democràtic amb mecanismes de participació, com els referèndums, que retorni a la ciutadania la seva sobirania respecte dels poderosos.

Les polítiques neoliberals que s'estan aplicant a Catalunya, a Espanya i a Europa han fracassat. Desprès de més de 3 anys retallant drets socials i l'estat del benestar la recuperació econòmica és una quimera, les xifres de l'atur continuen creixent i la fractura social s'eixampla. Mentre els governs continuen sotmesos, per voluntat pròpia, als dictats dels "mercats" la qualitat de vida d'amplis sectors socials es degrada. La única prioritat dels governs continua sent rescatar bancs amb recursos de tots, i retallar el sector públic mentre milers de famílies són desnonades de les seves llars i l'exclusió social es va estenent.

Els responsables d'aquesta situació són la dreta política i econòmica, i aquella esquerra que s'ha resignat, que ha renunciat als seus principis i no ha plantat cara a la situació. Les propostes electorals dels principals partits tant a Espanya com a Catalunya són ben clares: PP i CiU que faran allò que no diuen (retallades socials i baixada d'impostos als rics, com ja han demostrat), i un PSC-PSOE que promet ara tot allò que no ha fet des del govern i que ha votat en contra en repetides ocasions (dació en pagament, impostos als rics, tancament de les nuclears, etc).

El dèficit de les administracions públiques no és perquè s'hagi gastat massa,  no gaudim d'un estat del benestar de luxe, sinó perquè cada cop la fiscalitat s'ha reduït, especialment a les rendes i patrimonis més alts, i no hi ha la suficient voluntat política per gravar als especuladors. Necessitem més ingressos públics per mantenir i millorar els serveis que caracteritzen l'estat del benestar (educació, sanitat i serveis socials) i això només ho aconseguirem amb una fiscalitat justa i progressiva que incrementi els impostos als més rics, als especuladors i a qui més contamina, i una veritable lluita contra el frau fiscal que cada any fa desaparèixer milers de milions d'euros.

En aquests moments la crisi econòmica conflueix amb una crisi política que posa en qüestió el sistema democràtic basat en la delegació i la representació. La imposició dels dictats dels mercats per sobre de la política, de la sobirania dels pobles, indigna bona part de la societat que reclama participar en la presa de les decisions polítiques més importants. Cal canviar l'actual sistema basat en una democràcia d'un dia cada quatre anys, per una democràcia que s'exerceix cada dia i que retorni el protagonisme i la sobirania al poble.

El proper 20 de novembre es celebraran eleccions generals. Aquestes eleccions són una oportunitat per canviar governs i polítiques. La ciutadania pot apostar per recolzar a qui s'entesti en mantenir aquestes polítiques fracassades i injustes, o fer créixer una alternativa que plantegi una sortida justa i sostenible de la crisi econòmica i de la crisi política en que ens trobem. Per això nosaltres passem a l'acció.

Paco Morales,

President d'ICV a Terrassa

Les retallades són l’opció política de CiU.

                                                                                                                     

El fet que el govern de CiU es dediqui a perseguir als beneficiaris de la PIRMI per un suposat nivell de frau, i sigui permissiu amb les pràctiques dels poderosos i dels que més tenen en la cerca de fórmules “imaginatives” per pagar cada vegada menys impostos, és una decisió política que forma part d’un model ideològic de societat.

Les retallades en salut, educació i serveis socials no són imprescindibles com afirma el govern de CiU per “mantenir l’estat del benestar”, ni són fruit del malbaratament econòmic dels anteriors governs d’esquerres. Les mentides encara que es repeteixin mil vegades continuen sent mentides. Les retallades són una opció política i ideològica del govern de CiU, i signifiquen una renúncia ideològica del govern del PSOE que s’ha plegat a les demandes dels “mercats financers”.

El diferencial entre Espanya i la Unió Europea en matèria fiscal és d’entre un 7 i un 8% en relació a la mitjana europea. Si s’optés per incrementar la pressió fiscal a les rendes més altes i del capital a Espanya significaria un increment dels ingressos d’uns 80.000 M€, i per Catalunya significarien un increment d’ingressos d’entre 12. 000 i 14.000 M€. Aquests majors ingressos serien més que suficients per reduir el dèficit públic de forma considerable i aconseguir un sistema fiscal més just i progressista.

Però d’això, d’incrementar els ingressos de les administracions no volen ni sentir parlar, ni el govern de CiU a Catalunya, ni el govern del PSOE a Espanya. Si existeix aquesta opció, la política d’increment d’ingressos per reduir el dèficit públic, i no s’aplica és perquè no es vol, és perquè s’opta per la via de les retallades en serveis públics i en fer recaure en els més vulnerables les polítiques d’ajust econòmic, que no són altre cosa que una mal entesa austeritat per reduir a la mínima expressió el sector públic.

És la dreta més descarada.

Els consellers Mas-Colell i Boi Ruíz es contradiuen. Boi Ruíz diu que no hi ha alternativa a les retallades en salut pública perquè no hi ha diners, i Mas- Colell es planteja rebaixa impostos a les rendes més altes. Aquesta aparent contradicció il·lustra clarament què és el que vol fer el govern de Mas: escudar-se en la crisi econòmica i el dèficit públic per desmantellar l’estat del benestar, creant una xarxa de serveis per pobres i una altra per rics, seguir eixamplant la fractura social i, de pas, portar-nos a la ruïna, perquè això és el que aconseguiran.

Si en algunes coses coincideixen les governs de Mas i Zapatero és en política econòmica i fiscal al servei dels dictats d’això que s’anomena “mercat”, eufemisme que s’utilitza per no esmentar als poderosos, als lobbys de poder econòmic i als especuladors. Coincideixen en no posar sobre la taula una política d’ingressos per reduir el dèficit públic demanant un esforç fiscals als que més tenen, a les rendes més altes i a l’economia especulativa, aquella que ens ha portat a la crisi. Coincideixen en retallar drets i prestacions socials i només demanar sacrificis als treballadors/es i pensionistes.

Però si que hi ha alternativa: obtenir més ingressos dels que més tenen per rebaixar el dèficit públic, enfortir l’estat del benestar i les polítiques socials alhora que s’estimula l’activitat econòmica productiva, l’atenció a les persones i canvi del model energètic i productiu. Apostar clarament per les energies renovables, l’eficiència energètica, la rehabilitació d’edificis i habitatges, i estimular les xarxes del coneixement i la innovació.

Cal que les administracions inverteixin més per reactivar l’economia i el consum, mantenir l’ocupació i crear confiança per noves inversions. L’administració catalana no està exhausta, el que ja no dona més de si és la política fiscal regressiva i injusta que mantenen CiU, PSOE i PP. El que està exhaust és l’actual model econòmic que permet indecències tant grans com l’anunci de Telefònica d’acomiadar 6000 persones en tres anys tenint beneficis i repartint importants quantitats de diners entre els seus  directius. No hi ha prou amb indignar-se com fa Rubalcaba o Elena Salgado (ella menys), el que cal és canviar la llei per a que això no sigui possible.

Es clar que hi ha alternativa: des  de l’esquerra, l’ecologisme i el sentit comú. El 14 de maig tothom al carrer, i el 22 de maig tothom a votar per barrar el pas a les retallades socials vinguin d’on vinguin, i a la dreta més descarada.

CiU és un llast per l'economia

El discurs econòmic del govern de CiU és un llast per a la recuperació econòmica i la sortida de la crisi. L’alarmisme sobre els comptes públics de la Generalitat de Catalunya, des d’abans d’arribar al govern, finalment s’ha girat en contra i ha donat com a resultat no poder col·locar el paquet de deute públic que tenia previst. No es genera confiança anunciant cada dia retallades tant en inversió pública com en prestacions socials. D’altra banda, la política de retallades està sumint la societat catalana en una nova recessió, perquè l’economia i el consum es retreuen i generen més desconfiança. Aquesta política miop ve acompanyada d’una manca de crèdit per al funcionament de les empreses.

En demana una sacrifici a la societat per sanejar els comptes públics, però aquests sacrificis només recauen en els treballadors/es i classes mitges, i en els més col·lectius més vulnerables davant dels efectes de la crisi. No es demanen cap sacrifici als que van generar, amb la seva irresponsabilitat, la bombolla immobiliari i la crisi financera. Només s’intervé en la política de despesa, degradant la qualitat de vida d’amplis sectors socials, i es renuncia a la política d’ingressos rebaixant o eliminant impostos a les rentes més altes. L’únic missatge és aprimar l’administració pública i els serveis que presta.

Les retallades de CiU van en paral·lel a les retallades i reformes del govern del PSOE, i tenen la mateixa lògica: complir amb el dictat dels mercats i dels poderosos que estan utilitzant la crisi, que ells han creat, per debilitat l’Estat del Benestar i el sector públic en general. El que promouen les retallades i les reformes és una sortida individual a la crisi econòmica, amb menys drets i prestacions socials, instal·lant la por i la incertesa sobre el futur.

Però hi ha alternativa. Lluny de la resignació és possible, i necessària, una política que incrementi els ingressos per reforçar les inversions públiques i les prestacions socials, que impulsi el canvi en el model productiu, que redueixi la nostra dependència energètica de l’exterior apostant de forma decidida per les energies renovables, l’estalvi i l’eficiència energètica, amb un pla pont per tancar les centrals nuclears.

El Futur no està escrit, està a les nostres mans i és possible.

NUCLEAR O RENOVABLE

La catàstrofe provocada al Japó pel terratrèmol i el posterior tsunami ha tornat a posar sobre la taula, un cop més, la feblesa dels nostres sistemes de vida davant de les catàstrofes naturals. Tot i que el Japó és el país millor preparat per resistir terratrèmols i tsunamis la destrucció ha estat terrible. D’altra banda la catàstrofe que ha danyat greument diverses centrals nuclears ha revifat el debat energètic arreu del món. La crisi nuclear del Japó torna a posar al descobert la perillositat d’aquesta font energètica per a la humanitat. L’energia nuclear ni és barata, ni és segura, ni sabem que fer amb els residus radioactius que perviuen durant milions d’anys.

La necessitat d’abandonar les fonts d’energia fòssil ha esperonat al poderós Lobby que defensa l’energia nuclear com una alternativa factible a la dependència del petroli i del gas, i al no generar CO2, es presentat com el paradigma en la lluita contra el canvi climàtic. Però l’energia nuclear ens fa dependre del urani, que és un mineral igualment escàs i car, requereix enormes inversions en la construcció i manteniment de les centrals i ens omple de residus radioactius que no sabem tractar durant segles, a l’estil d’una fosca herència per les noves generacions.

D’altra banda, l’energia nuclear no es fa càrrec de totes les factures que genera. En aquests dies molta gent es pregunta si serien rentables les centrals nuclears si haguessin de contractar una assegurança sobre les gravíssimes conseqüències d’un possible accident o del cost de la gestió dels residus radioactius durant segles.

Davant d’aquesta situació és sorprenen l’immobilisme de les principals forces polítiques a Espanya i a Catalunya (PSOE, PP, CiU i PNV). Aquí no cal tocar ni revisar res. Mentre que a Alemanya el govern conservador ha decidit suspendre temporalment el seu programa per incrementar la vida útil de les centrals nuclears, Suiza ha suspès qualsevol tràmit per la construcció d’una nova central nuclear, o Àustria (que no disposa de centrals) ha proposat sotmetre a proves de força totes les centrals nuclear a Europa, aquí s’acusa d’oportunistes i demagogs a aquells que defensem el tancament de les centrals nuclears i la seva progressiva substitució per energies renovables.

I si els riscos estan més que provats, si no existeix rendibilitat nuclear sense subvencions públiques, per què insistir en el mateix model i córrer aquest gran risc?. A Espanya el veritable negoci atòmic, com descriu el periodista Escolar al diari Público, no és la construcció de noves centrals nuclears sinó allargar la vida de les mateixes més enllà dels 40 anys pel que van ser dissenyades i explotar unes instal·lacions ja amortitzades per treure el màxim profit econòmic, encara que sigui a costa de la seguretat de tothom. I així el nostre Lobby nuclear tant generós amb els expresidents del govern González i Aznar (del que formen part Repsol i Gas Natural), s’encarrega de fer-nos creure que a casa nostra tot està controlat. Però a Catalunya coneixem uns quants accidents nuclears i fins i tot alguna sanció per amagar informació sobre la gravetat dels mateixos.

Per fer front amb eficàcia a la crisi econòmica i energètica que estem patint cal un pla de tancament progressiu de les centrals nuclears a Espanya i a Catalunya, començant per no allargar la vida útil de les centrals, i la seva substitució progressiva per energies renovables: que a més generen més llocs de treball, no són activitats deslocalitzables, redueixen la nostra enorme dependència energètica de l’exterior, són més segures i no produeixen residus perillosos. Perquè els diners tenen valor, però la Terra no té preu.

Paco Morales,

President d’ICV a Terrassa

80 km/h

Finalment el conseller Puig ha pres el comandament de les politiques ambientals del Govern de CiU i ha marcat la fi de la limitació de velocitat en els accessos de Barcelona a 80 km/h. Ha fet grans esforços per argumentar i justificar que ha acabat amb la limitació, que era una promesa electoral, però sense eliminar-la del tot i segurament complicant més la vida a la ciutadania. I tot això mentre el conseller Recoder, també de CiU, ha reconegut de forma pública que la mesura impulsada per l’anterior Govern és eficaç i que la velocitat incideix en el nivell de contaminació.

El nou pla consisteix a mantenir un terç de les vies amb la limitació de 80 km/h, mentre que a la resta s’establirà i s’estendrà la velocitat variable, també impulsada per l’anterior govern, però sense limitar-la per d’alt als famosos 80 km/h. I es continuarà multant als conductors que excedeixin els límits marcats, nous o vells, perquè sembla que ara aquestes multes ja no tindran una funció recaptatòria com les del tripartit, ara seran multes justes.

Un anticicló, però, ha capgirat els plans del Govern. Desprès de treure les senyals que limitaven la velocitat a 80 km/h es fa públic que es mantindrà aquest límit mentre ens trobem en una situació atmosfèrica d’anticicló, que d’altra banda no és un estat inusual a Catalunya. Tot plegat un despropòsit que demostra la improvisació constant i il·lustra el que passa quan s’actua amb l’estómac i no amb el cap. El conseller Puig deu ser dels pocs al mon que no creuen que a major velocitat més accidents de trànsit i més contaminació.

La primera conclusió que es pot extreure de tota aquesta experiència és que aquest Govern no escolta. De res ha servit el parer de la comunitat científica, dels experts en salut pública, dels experts en mobilitat i de l’associació de víctimes d’accidents de trànsit en favor de la limitació establerta. Calia demostrar ma dura amb les mesures impulsades per l’anterior govern, i per ICV en concret, al preu que fos, i ara ja tenim el resultat: un embolic que no té ni cap ni peus.

Qualsevol observador extern podria arribar fàcilment a la conclusió, amb dades a la ma, que si els nivells de contaminació continuen estant per sobre dels permesos per la normativa europea en matèria de contaminació, tot i la reducció que ha provocat la limitació dels 80 km/h, el que caldria és ampliar les zones de limitació i complementar-la amb una política més decidida encara en favor del transport públic per reduir el parc automobilístic en circulació. Doncs no. Mentre que els experts estan aconsellant delimitar zones de la ciutat de Barcelona on no tindrien entrada els vehicles més contaminants, el que fa el Govern de la Generalitat, el missatge que transmet, és que el cotxe ha de continuar manant i continua sent prioritari malgrat la seva incidència negativa en la salut de les persones.

Caldria aconsellar al president Artur Mas i al conseller Felip Puig que no facin política des del dogmatisme, que escoltin la comunitat científica i apliquin rigor, sentit comú i responsabilitat a l’hora de governar i que aparquin el populisme.